11 dies a més de 1800m (Alps francesos).

Aquesta anterior setmana, com ja heu pogut seguir des del FaceOz-en-Oisansbook, vaig estar als Alps per disputar la coupe France i la final de la UCI World Cup, dues de les curses més espectaculars que he fet mai!.

En quan a la copa França a Oz-en-Oisans no tinc gaire que comentar, ja que va ser una de les curses on vaig patir més tant física com psicològicament, possiblement no tingués el dia, però aquesta baixada del rendiment en aquell moment no em va preocupar gaire, ja que venia d’una setmana força perjudicat i em vaig proposar gaudir d’aquests dies als Alps com a recompensa de l’esforç de tota la temporada! I així va ser, el millor d’aquell dia de carrera va ser acabar-la i pujar al telecabina per arribar al hotel d’Alpe d’Huez per un preciós DH de peralts i salts amb el meu company Adrià!vaca con hematocrito

El dia següent, diumenge, amb Adrià i el tècnic de la catalana Sergi, vam anar a pujar un 3000, i si ho aconseguíem seria el meu primer, l’objectiu seria ascendir el Pic Blanc (+3300), passant pel preciós Lac Blanc a +2500m i agafar el telecabina per ascendir finalment el famós pic… un cop aconseguit el repte, seria qüestió de deixar els frens i baixar a fondo!!! Res podi Tour de Francemés que per la Mega Avalanche d’Alpe d’Huez, un tros inicial descendit pel glacial per agafar un pedregós, llarg i entretingut sender que arribava a Alpe d’Huez! La ruta va resultar ser més que exitosa i entretinguda, entre riures, fotos i grans muntanyes acompanyat per un dia radiant! Aqui el video-resum de la sortida fet per Adrià: https://vimeo.com/104611852 

Aquell mateix dia, la resta de la selecció marxaria rumb a Catalunya, mentre jo faria el trasllat cap a l’apartament de l’ Isma, Ramón i Mercè, companys durant tota la setmana per acabar disputant la final de la World Cup!

Dilluns, va ser la ruta estrella de la temporada, i de la meva vida! Vaig agafar la bici de carretera i me’n vaig anar a fer 80km, amb dos ports massa especials! El primer, especial per la duresa, però sobretot per l’encant, es diu “Le Villard du Notre Dame”, i ja abans del port hi   ha un cartell que indica la perillositat de fer-ho. Resumint, perquè sincerament no hi ha paraules per descriure ‘ho, carretera estreta, passant per foscos túnels dins d’un precipici que si t’arrambes se’t posen els pèls de punta pel grandíssim desnivell, on la carretera passa per sota d’unes cascades que et refresquen el cap i l’esquena, és dur, exigent, paelles, frondós… acabant per un carretera encara més estreta i un tros final de camí ben cuidat, i la recompensa, a més de 1800m, les impressionants vistes! Finalment, acabo la ruta fent un preciós descens i pujant l’Alpe d’Huez… on vaig agafar una pàjara molt intensa! Jijijiji

Dimarts es presentava un dia plujós, però això no seria excusa per gaudir de la infinitat de senders de la zona i un cop va parar de ploure, vaig agafar la Guess i a fer descensos! Tants descensos que després no me’n recordava que havia de pujar… i vaig notar que anava molt perjudicat de la pàjara del dia d’abans! En fi, agafar ritme, patir i gaudir de les vistes… jejeje

Dimecres seguiria la rutina… gaudir de l’espectacular entorn dels Alps! Només sortir però, m’he n’adono que necessitava descans ivistes als alps penso que el millor que podia fer seria provar un sender que quedava a prop de l’apartament i pujar a ritme molt suau per la carretera. Només sortir, no havien passat ni 20 min. de baixada que em desvio del trajecte per seguir un corriol espectacular! Veig els cartells i m’indiquen que són 7km de pura baixada pel sender “XC 6”. En aquest moment no ho dubto i continuo baixant per gaudir, sense pensar en les conseqüències… Arribo a Oz-en-Oisans i sóc conscient en la “liada” que me fet jo sol… però massa tard, i és què portava més d’1h baixant i no tenia cames per pujar! I ,sincerament, quan un va apurant molt el límit de les seves energies fa qualsevol cosa per sobreviure i decideixo colar-me al telecabina d’Oz-en-Oisans per pujar a Alpe d’Huez. Si volia sobreviure era la millor estratègia, m’endinso al telecabina sense que la noia del control ho veiés, anava molt lent però estava a punt de tancar-se les portes i quan es tanquen i penso que ja tot està fet es gira i em veu! Comença a cridar-me i jo fent-me el dissimulat, noto com paren el telecabina, m’obre la porta i em fot fora de la zona entre crits i indignació veig que estic molt fotut! Tocava doncs pujar una pista inhumana que arribava a dalt de tot, eren no més de 3km però vaig tardar més d’un hora en pujar, caminant i fent esses… ja a l’apartament en “mode off”, em paro a pensar i va valer la pena perquè curiosament en aquest entreno vaig fer el sender més llarg i preciós de tots!

Start lap UCI WCupDijous ja partíem direcció Méribel, que quedava més a prop dels Alps suissos i italians, i la primera presa de contacte amb el circuitàs va ser tota una bogeria! Es nota que parlem de copa del món quan fas la primera volta en un circuit i has de posar peu a terra vàries vegades per presència d’arrels, roques, salts, variants… i fer 4,5 km amb més de 200 de desnivell positiu! Sort que la següents voltes vaig rodar amb més fluïdesa i va ser quan realment començava a gaudir d’aquest autèntic traçat!

Finalment, divendres amb la meva primera inscripció de WorldCup feta, i el dorsal 65, vaig acabar de polir en els entrenaments oficials els últims detalls per preparar-me per el que seria una més que exitosa estrena en la competició més important i amb més nivell de tot el panorama internacional! El dissabte vaig haver de recuperar cames de tot l’entrenament esbojarrat de la setmana, i és ara que em poso a pensar que si visqués en un paradís com aquell acabaria molt cremat de la bici, ja que no podria mallot jauneparar d’entrenar!!! Jejejeje

I aquest és el meu petit resum de la gran experiència viscuda als Alps, un lloc encantador i únic, ara no se pas com podré oblidar-me d’allò tant bonic i tornar a la normalitat, el meu petit Vallès Oriental! Jejeje També dono per finalitzada la temporada 2014 i, encara que queden un parell de curses, ara vull deixar la bici en un segon pla, assimilar i gaudir tots els èxits aconseguits i recuperar energies per a una possible preparació física per la temporada de ciclocròs, o duatlons?! jejeje

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s